Amb aquesta frase ens saludàvem, sovint, amb en Pere Mola. Ningú entenia què volíem dir i nosaltres esclafíem a riure. Era una frase que ens teletransportava a les vacances compartides a Leucate, nosaltres amb la caravana, ell i la Clàudia a una petita tenda de campanya, tots a la mateixa parcel·la del càmping municipal.
En Pau i la Clàudia llavors tenien 9 anys i passàvem els dies anant del càmping a la platja on, dia sí dia també, els dèiem que anessin a preguntar el preu dels gelats a la mateixa guingueta. El preu era car, de platja, però ells hi anaven cada dia amb la il·lusió que un dia fossin més barats i per fi els hi compressim, tot i que també sabien que era una broma pesada i, alhora, divertida.
I també féiem plans per fer un bivac a la platja. “D’avui no passa que fem un bivac!”, deia qualsevol de nosaltres cinc. Però un dia plovia, l’altre refrescava a la nit, l’altre feia mandra… I així van passar els dies i no vam fer el bivac.

I des de llavors, i d’això fa ja uns quants anys, quan quedàvem per dinar, o per sopar, o anàvem d’excursió a algun lloc, en algun moment algú de nosaltres deixava anar la frase: “D’avui no passa que fem un bivac”, i vinga a riure.
Ara en Pere no hi és, i haurem de fer-lo d’una vegada encara que sigui perquè rigui amb nosaltres des d’allà on sigui. I és que en Pere Mola, mola molt.
T‘estimem Pere, i el teu somriure ens acompanyarà sempre, fins i tot quan se m’ompli el sac de formigues i renegui de qui va tenir la maleïda idea de fer un bivac.
Has dejado un vacío en la familia de GospelSons.
Nuestras voces siempre te acompañarán allá donde estés con tu sonrisa, y tu manera de ser.
Siempre estarás presente Pere❤️
Fem un Bivac!!
Gràcies Luis